SOS Sàhara: una eina per evidenciar i monitorar l’ocupació del Sàhara Occidental
L’Associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí i Nexus Geographics desenvolupen un projecte que posa llum a la situació que viu el Sàhara Occidental i exposa les arrels d’aquest conflicte sovint oblidat.
No hi ha mapes definitius. Encara que les fronteres dels països dels mapes que consultem habitualment estan clarament delimitades, existeixen nombroses discrepàncies geopolítiques, i els límits dels països canvien per l’acció humana. Poques vegades un territori desapareix després d'una catàstrofe natural; en general són els conflictes, les guerres, els tractats i els acords, no sempre amb la participació directa de la ciutadania, els que dibuixen, aquí i allà, els contorns canviants dels estats que configuren la comunitat internacional.
Després de segles sota l'hegemonia de grans imperis, accions colonitzadores, guerres mundials, regionals i civils, processos d'emancipació i naixement d’estats, la globalització, estretament lligada a la revolució tecnològica, semblava haver difuminat els contorns més o menys històrics i convertit el món en un espai caracteritzat per la immediatesa en els fluxos comercials i financers. Un món obert a la lliure circulació de béns i serveis, d’informació, esport i cultura, entre d’altres, que feia saltar pels aires les barreres nacionals sota l'etiqueta de “sense fronteres”. Però les societats, tan comunicades en múltiples aspectes, segueixen presentant fragmentacions físiques, culturals i simbòliques. Les fronteres, amb les seves modificacions constants, segueixen configurant els límits dels respectius estats, vells i nous, en molts casos situant-se com a epicentre de conflictes territorials.
No creiem que la majoria d’aquestes hostilitats o conflictes siguin preocupants o tinguin alguna probabilitat que esdevinguin una confrontació. Molts provenen de reivindicacions històriques que es tenen sobre algun territori concret, habitualment basats en arguments febles i que, per tant, no desemboquen en una reclamació amb gaire legitimitat. També són freqüents les discrepàncies derivades de fronteres mal delimitades: tot i que en un mapa pugui semblar clar per on passa una línia, el cert és que sobre el terreny això és molt més difícil de comprovar. Tant en zones amb excés d'elements i accidents geogràfics (zones muntanyoses o selvàtiques), com en les que no en tenen (deserts, per exemple) es fa complicat distingir on comença un país i on acaba l'altre. Però sigui com sigui, no podem deixar passar que efectivament al món i en l’actualitat, existeixen conflictes territorials i geopolítics on realment s’hi viu una confrontació i un risc. El cas de la guerra d’Ucraïna o de l’ocupació del Sàhara Occidental són només alguns exemples d’actualitat d’aquestes tensions territorials.
El Sàhara Occidental, en concret, és un territori del nord-oest d'Àfrica que es troba situat a l’extrem occidental del desert. Un territori que limita al nord amb el Marroc, al nord-est amb Algèria, a l'est i al sud amb Mauritània i a l'oest amb l'oceà Atlàntic. Qualificat com a estat no-autònom per les Nacions Unides, es troba ocupat i administrat en la seva pràctica totalitat pel Regne del Marroc, que prova d'homogeneïtzar-lo administrativament a les regions originades en aquest estat després de la seva independència.
La seva extensió és de 266.000 km2 i la seva població és d'uns centenars de milers de persones (és un dels territoris menys poblats d'Àfrica i del món). El Sàhara Occidental està dividit per un gran bloc de sorra i pols enmig del desert construït durant anys pel Marroc, que explota les riqueses del territori. Considerat el segon mur més gran del món, divideix el territori en dos i separa milers de sahrauís de la seva terra i la seva família. La seva construcció actualment afecta sobretot a les comunitats nòmades i ramaderes i contribueix a l’ocupació il·legal.
Els voltants del mur estan sembrats per un gran entramat de mines antipersona que, després dels acords de pau de 1991, encara segueixen actives, convertint el Sàhara Occidental en un dels deu països més minats del món.
Més enllà del conflicte territorial, i de la voluntat d’extermini cultural que denuncien les associacions i els activistes sahrauís, hi ha un element que se situa al centre del debat: els interessos econòmics sobre el Sàhara Occidental. És per això que la Federació ACAPS - Associació Catalana d'Amics del Poble Saharauí -, en el marc del projecte SOS SÀHARA, ha posat en marxa el portal web sossahara.org amb l’objectiu d’evidenciar i monitorar la sistemàtica vulneració de drets humans als territoris ocupats del Sàhara Occidental i l’espoli dels seus recursos naturals. Un projecte de denúncia de la situació d’aquest territori que recull la base de dades de les empreses energètiques, de pesca, extractives o turístiques que hi operen, implicades en l’espoli de recursos. També inclou un mapa que mostra casos de vulneracions de drets humans contra activistes, defensores dels drets humans i civils saharauís.
Els mapes, en essència, esdevenen la base de molts relats i històries i, en aquest cas, gràcies a la tecnologia que ofereix Arcgis Story Maps (ESRI) s’han combinat mapes amb text narratiu, imatges i contingut multimèdia, i s’ha aprofitat la potència del GIS per explicar i denunciar el conflicte al Sàhara Occidental, creant una narrativa interactiva fàcil de comprendre, publicar i compartir.
En conclusió, queda clar que les fronteres polítiques tenen un caràcter subjectiu i canvien amb el temps; es tracen tenint en compte els interessos de les grans potències, les rivalitats polítiques i els desafiaments geoestratègics. Interessos de tota mena que tracen les cartografies d'avui, vigents o qüestionades, i ens que ajuden a entendre i a calibrar la consistència dels límits en aquelles zones més sensibles de la nostra geografia.
Clara Guixà