"Els mapes ens ajuden a gestionar millor l'atenció ciutadana"

Nexus Geographics ha col·laborat amb diversos ajuntaments durant la pandèmia per donar una millor informació al ciutadà, a través dels mapes. En parlem amb en Xavier Miquel, responsable d'implantació d'enMapa, la solució GIS de Nexus Geograpics orientada a Ajuntaments

Què és exactament EnMapa?

És una suite d’aplicacions enfocada a donar resposta a les necessitats que els Ajuntaments tenen en matèria de Sistemes d’Informació Geogràfica. Es basa en la creació d’una Base de Dades Geogràfica unificada; definició d’estratègies de manteniment de la informació; construcció d’eines web de consulta interna i externa i acompanyament als tècnics en el procés d’implantació.

Com poden ajudar els mapes i les dades a les administracions publiques?

Conèixer la distribució geogràfica dels fenòmens en millora la gestió, ja que bona part dels recursos que disposa qualsevol administració pública s’acaben traduint en polítiques en el territori. Un bon mapa és, en aquest sentit, un antecedent necessari. Cartografiar la gestió és també una bona pràctica, ja que permet adoptar mesures correctores, millorant l’eficiència. I, finalment, la generació i publicació de cartografia interactiva millora la comunicació amb la ciutadania, evitant tràmits presencials i consultes innecessàries.

I en concret, com han ajudat a gestionar la pandèmia de la covid-19? Teniu exemples?

Cada Ajuntament ha afrontat la situació de maneres diferents. Des de Nexus Geographics hem acompanyat als Ajuntaments que ens ho han sol·licitat en les diferents línies:

• Teletreball: assegurar que, sempre sigui possible, els tècnics continuïn podent accedir a les aplicacions. Això ha estat especialment rellevant en aquells casos en els que Nexus gestiona el hosting de l’aplicació
• Cartografia de la gent vulnerable: identificar  la ubicació de la gent vulnerable, especialment per a l’endegament de polítiques socials
• Cartografia de voluntaris: varis Ajuntaments han generat borses de voluntaris, oferint part del seu temps per a la realització de diferents tasques.
• Cartografia d’establiments i equipaments oberts
• Reflectir en mapes pel ciutadà el radi màxim permès de passeig, per exemple i en el darrer cas, d'un km a la rodona per infants

Si ens fixem en els exemples a dalt descrits, veurem que, si som capaços de combinar les diferents cartografies generades de forma eficient, podrem gestionar millor un aspecte tan essencial com pot ser l’atenció de la gent vulnerable. La generació d’aquestes sinèrgies ha de ser el nostre principal objectiu les properes setmanes.

Creieu que al nostre país està ben implantat l’open government? Podem seguir creixent? Quines coses es podrien seguir fent amb els mapes i les dades? Hi ha exemples d’altres països?

A Catalunya hi ha hagut, des de fa anys, polítiques decidides en matèria de transparència, posant a disposició de la ciutadania gran quantitat de dades i informació. En el cas específic de la cartografia, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha liderat aquest procés, acompanyat d’altres administracions com Diputacions i Ajuntaments.

Avui podem comprovar que aquesta no era una línia equivocada. La ciutadania exigeix, amb raó, dades ràpides i fiables dels fenòmens que li interessen.

Hi ha però moltíssim camp per córrer, amb iniciatives que van des de la coparticipació de la ciutadania en la definició de polítiques i pressupostos, la gestió d’incidències o el desplegament definitiu de l’Administració Electrònica. I ningú que pensi en aquestes iniciatives de forma seriosa no pot obviar que els mapes i els sistemes d’informació geogràfica hi tindran, en major o menor mesura, un paper rellevant.